¿Què és un ultralleuger?

Un ultralleuger és un avió amb el seu motor i tot el necessari per volar. No és un veler, com molta gent pensa, sinó que és un avió més lleuger del normal per volar, la qual cosa fa que sigui més divertit i que produeixi més sensacions al volar en ell.

Generalment són de dues places, és adir, que el poden ocupar dues persones: el pilot i l’acompanyant. Tot i això també n’hi ha d’una sola plaça. En general, els d’una plaça son més divertits per volar, però s’adapta al gust de cadascú.

N’hi ha de molts tipus, com per exemple els que es piloten variant el pes del pilot, és a dir, el centre de gravetat, aquests ultralleugers s’anomenen pendul·lars.

Uns altres tipus d’ultralleugers son els d’ales fixes, que es troben fabricats amb tub i tela igual que els anteriors, com és el cas del TANGO. N’hi ha de moltes formes i mides per tots els gustos. Els pendul·lars són els més econòmics i es fan servir per passejar de forma tranquil·la per la zona. La majoria volen a menys de 100 km/h, amb una autonomia per dues hores de vol. L’avantatge és que són els més divertits, ja que es pot aterrar a qualsevol camí si hi ha algun problema.

Els d’última o 3ª generació son més o menys com avionetes petites, estan fabricats amb l’última tecnologia, amb alumini, fibra de vidre o carbó, i amb ells es pot viatjar a 240 Km/h. Especificitats per cada tipus d’ultralleuger:

Tub i tela.

  • Pes màxim al enlairar-se: 290 – 320 Kg.
  • Distància d’aterratge: 50 – 150m.
  • Velocitat de creuer: 60 – 100 km/h.
  • Velocitat d’aterratge: 35 – 45 km/h.
  • Motorització: motors de dos temps de 30 a 65 cv.
  • Autonomia: solen tenir dipòsits petits de 35l, el que els hi ofereix una autonomia de menys de dues hores, és a dir, el seu vol és habitualment local.
  • Preus: normalment el mercat és d’ocasió i van des dels 2.400 €, pels d’una sola plaça, fins als 6.000 € pels de dues places.

Es caracteritzen per la seva estructura vista de tub d’alumini aeronàutic i entel·lat de les superfícies de substentació i d’empenatge exclusivament, presentant en alguns casos un petit carenat. La seva velocitat de vol i d’aterratge és molt lenta, el que li atorga una seguretat important en cas d’aturada del motor, permetent aterrar en espais molt petits. La seva poca autonomia el limita a vols locals, el que fa que els terrenys pel que vola siguin habituals i coneguts pels pilots.

2ª generació.

  • Pes màxim al enlairament: 410 – 450 kg.
  • Distància d’aterratge: 100 – 200 m.
  • Velocitat de creuer: 110 – 140 km/h.
  • Velocitat d’aterratge: 45 – 55 km/h.
  • Motorització: dos i quatre temps de 50 a 80 cv.
  • Autonomia: 3 – 4 hores.

De l’evolució dels tubs i tela, sorgeixen una segona generació d’ULM totalment carenats i tancats, amb millors prestacions que els de tub i tela, el que permet vols a més distància.

3ª generació. La nostra flota.

  • Pes màxim al enlairament: 450 kg.
  • Distància d’aterratge: 120 – 250 m.
  • Velocitat creuer: 160 – 220 km/h.
  • Velocitat d’aterratge: 65 – 85 km/h.
  • Motorització: quatre temps de 80 a 120 cv.
  • Autonomia: de 4 a 6 hores.

Amb l’arribada dels nous materials, apareix la tercera generació d’ultralleugers, fets amb composite i fibra de carboni, el que els fa ultralleugers però amb prestacions similars a les de les avionetes lleugeres. La seva autonomia (de fins a 1.200 km), la seva velocitat creuer (al voltant dels 180 km/h) i el seu sostre de servei (4.500 m), els fa ideals pel vol a llargues distàncies amb el preu d’un ultralleuger, per la qual cosa comencen a ser els favorits dels pilots esportius, de forma que en breu seran els més nombrosos de tota l’aviació esportiva.